|
|
 |
 |
... |
|
L'àrea de Desavantatge social té per objectiu millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel.lectual amb risc d’exclusió social, i/o trastorns mentals o conductuals afegits a la seva discapacitat intel.lectual.
|
|
Com podríem definir una àrea que s’anomeni de desavantatge social?. Quina relació té una federació d’entitats amb els usuaris que viuen fora dels circuits de les nostres entitats, tallers, escoles, residències... persones anònimes pel nostre sector, amb els mateixos drets però sense portaveus que facin arribar les seves demandes ?
L’any 1996 es va iniciar un estudi a dues presons de Catalunya i als Hospitals Psiquiàtrics que atenien persones amb Discapacitat intel.lectual, per determinar el nombre de casos d’usuaris existents i la necessitat dels col·lectius que en aquell moment es van considerar en “desavantatge social”.
D’aquest estudi es va desprendre que les persones que residien a les Institucions Psiquiàtriques tenien uns diagnòstics acurats i estaven ben ateses, encara que es van detectar mancances en la seva socialització i un deteriorament progressiu que agreujava la llarga institucionalització.
A les presons, en canvi, aquestes persones ni tan sols havien estat diagnosticades, i convivien amb els presos comuns en unes condicions de vida excessivament dures per la seva capacitat d’adaptació. Sovint la seva condició de persones amb disminució no havia estat tinguda en compte a l’hora del judici, generalment perque no disposava de cap oficialització del seu diagnòstic.
Posteriorment, ja l’any 1997, per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Boi, l’APPS va començar a investigar i detectar el que podríem considerar un tercer col.lectiu en desavantatge: les persones adultes “no ateses” en cap servei, que solien viure amb els pares grans i passaven desapercebudes perque no tenien gairebé cap contacte ni amb serveis ni amb la societat en general. Alguns ni tan sols estaven censats com a persones amb disminució.
Fent una síntesi veiem que es descobrien així tres subcol.lectius dins del sector que no estaven rebent les atencions necessàries:
a) PDI INTERNADES A LES PRESONS. Només de les presons de La Model i de Can Brians es van rebre 42 derivacions de casos, dels quals 30 van resultar ser persones amb discapacitat intel·lectual. Això donava una idea del elevat percentatge d’usuaris que hi podia haver als 9 centres penitenciaris de Catalunya.
b) PDI RESIDENTS A LES INSTITUCIONS PSIQUIÀTRIQUES. Es van consultar 13 Institucions psiquiàtriques, que atenien un total de 946 casos de persones amb discapacitat intel·lectual.
c) AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGAT: PDI NO ATESES EN CAP SERVEI, residents amb la familia. L’any 1996 i 1997 hi havia informes de 195 persones censades que no tenien ocupació ni contacte continuat amb cap entitat del sector.
Detectats aquests col·lectius, i des de la creació de l’Area de Desavantatge social, s’hi han portat a terme els següents programes, en funció de les necessitats descobertes:
- PROGRAMA NO ATESOS, per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, que desprès va derivar en el programa “Transició a la vida adulta”. Es va portar a terme de 1996 a 2000.
- PROGRAMA ACOLLIM, per a persones amb discapacitat intel·lectual internades a Institucions Psiquiàtriques de Catalunya, per a donar suport a la socialització dels usuaris al seu municipi de residència. Es va portar a terme al Complex assistencial Benito Menni i a Sant Joan de Déu Serveis de Salut Mental de Sant Boi de Llobregat, al Sanatori Villablanca i Residència Bellisens de Reus, als Serveis Assistencials Torribera de Santa Coloma de Gramenet i Parc Hospitalari Martí Julià de Salt.
Actualment, en 2006 s’estan portant a terme els programes següents:
· PROGRAMA ACCEPTA: D’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual que tenen mesura penal.
· PROGRAMA D’IMMIGRANTS: D’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual immigrants i fills d’immigrants amb necessitat d’una atenció especialitzada.
|
|
|
|
|
|
