|
|
|
|
Presentació de l'estudi SENECA sobre envelliment i discapacitat intel·lectual a Catalunya
24/04/2009
A Catalunya, la discapacitat intel•lectual afecta al voltant de 40.000 persones, el 34’26% de les quals té 40 anys o més, percentatge clarament inferior al 48’91% dels que tenen aquesta mateixa edat respecte total de la població catalana. Desenvolupat amb l’ajuda de l’aportació econòmica realitzada per la Fundació Vodafone España, l’Informe SENECA, realitzat per un equip de psiquiatres, economistes i geògrafs, aquestes persones amb discapacitat intel•lectual envelleixen prematurament i, a excepció de les persones amb síndrome de Down, aquest envelliment prematur és resultat de la manca de programes de promoció de la salut específics, del reduït accés als serveis sanitaris i de la necessitat de promoure serveis socials i sanitaris per aquest col•lectiu i garantir-ne el seu accés.
Els resultats han confirmat l’existència d’una salut precària i processos d’envelliment prematur que en molts casos van acompanyats de demències, problemes psiquiàtrics i pèrdua de capacitats cognitives i habilitats socials. Aquesta població està necessitada d’una millor i més àmplia atenció a nivell de salut, de seguiment mèdic i de participació en programes preventius i de promoció d’estils de vida saludable. Caldria establir protocols que ho facilitessin, ja que les persones amb DI són vulnerables i estan en desavantatge en aquests entorns mèdics. Així mateix, es detecta una manca de formació especialitzada dels professionals.
Aspectes vinculats a la salut
Les persones amb DI lleugera o moderada de 40 anys i més tenen problemes de mobilitat relacionats amb l’equilibri i la lentitud de moviments, incloent el risc de caigudes, que apareixen abans que els observats en la població general adulta. A més, en aquestes persones s’observa una major tendència a l’obesitat que en la població general: el 60% tenen sobrepès i obesitat però només un 14% fan dieta. Per tant, la meitat d’aquestes persones tenen sobrepès i un de cada quatre és obès. Tres de cada quatre no fan cap exercici físic.
Tres de cada deu persones de 40 anys i més són fumadores, consum similar al de la població adulta en general. Quatre de cada 10 són consumidores habituals de cafè i dos de cada deu, de begudes alcohòliques. També els problemes de la boca són més freqüents: nou de cada deu persones amb DI lleugera o moderada majors de 40 anys pateixen alteracions i la meitat d’elles no ha visitat al dentista.
Els problemes de visió apareixen abans que en la població general: tres cada vint tenen problemes de visió i només tres de cada deu porten ulleres. Aquest col•lectiu també pateix més problemes d’audició i arriben abans, ja que set de cada deu persones a partir dels 40 tenen dèficits auditius.
Pel que fa a malalties concretes, cal destacar que una de cada deu pateix cardiovasculars –percentatge similar al de la població general- però en canvi el percentatge de persones amb colesterol elevat és inferior al que s’observa a la resta de ciutadans. Una de cada vint persones amb DI majors de 40 anys presenta algun tipus de malaltia respiratòria i dues de cada vint, pateix algun tipus de malaltia hepàtica.
La meitat de les persones amb DI lleugera o moderada majors de 40 anys tenen artrosi i, en general, els problemes osteoarticulars són més freqüents i apareixen abans en aquest col•lectiu. S’explica per les deficitàries condicions de salut i també per l’elevat consum de tractaments farmacològics del sistema nerviós central. De fet, set de cada deu d’aquestes persones pren un tractament farmacològic i set de cada deu reben més d’un fàrmac de forma simultània.
Estat mental i conductal
Una de cada quatre persones amb DI de 40 anys i més pateix trastorns mentals, més freqüents que en la població general. Les conductes desafiadores més habituals són les relaciones amb l’agressivitat i la violència vers els altres i un mateix.
Aspectes socials
A mesura que les persones amb DI es fan grans, tendeixen a viure en serveis de tipus residencial, on degut al nombre de persones es fa difícil mantenir estils de vida normalitzats i proporcionar els suports adients relacionats amb el deteriorament cognitiu, funcional i conductual que pot acompanyar l’envelliment. La meitat d’aquestes persones conviuen en habitatges/residències amb més de sis persones. Un de cada tres viu al domicili familiar i l’edat mitjana dels progenitors va dels 75 anys als 78 i mig. A més, en la meitat d’aquestes famílies, hi ha un únic cuidador. En la majoria d’habilitats per a la vida diària s’observa un deteriorament sobretot pel que fa a les competències relacionades amb les activitats a la llar, autodirecció i independència. Aquest deteriorament és més prematur en general que l’observat a la resta de població.
Ús dels serveis assistencials i socials
La mitjana de contactes amb els serveis sanitaris i socials per a tota la població estudiada és de 4’1 contactes per anys, el que fa que tinguin menys accés que la població en general -6’6 visites els homes i 8’7 les dones-.
|
| |
|
| |
| | |
| |
| | |
|
|
|
